L'AIGUA I LES TERMES

Fontana de Trevi, Roma

 

Les Conduccions d’Aigua

A les ciutats romanes, el proveïment d’aigua es duia a terme mitjançant aqüeductes, fonts públiques i un complex sistema de clavegueres.

Gracies a l’aqüeducte, l’aigua procedent d’un embassament o una deu arribava fins a les torres o dipòsits de la ciutat. Realitzava el seu recorregut per un conducte elevat damunt una sèrie continua d’arcs lleugerament inclinats. Una vegada a la ciutat, es distribuïa a través d’una xarxa de canonades de plom o de ceràmica fins a les fonts públiques i a algunes cases. Rajava a través d’una canonada de plom incrustada en una pedra per caure en un dipòsit recobert d’un material impermeable. A Roma, va arribar a haver-hi 152 fonts públiques. Per evacuar les aigües residuals, es van crear extenses xarxes de clavegueram. Per mitjà de canonades d’argila, el sistema comunicava amb unes clavegueres que desembocaven als rius o a la mar.

 

Font Pública de Roma

Les Termes

Des del segle III a. C., els romans van condicionar els seus domus i villae urbanae amb banys privats (balneae). Però ja des del segle II a. C. els banys públics (balnea o termes) es van convertir en els edificis i serveis més característics de la civilització romana, accessibles a tota la població. Les termes constaven de les següents dependències:

• Apodyterium o vestuari. La roba es deixava en uns nínxols que estaven vigilats per un esclau.
• Caldarium, una sala calenta amb una pila rodona d’aigua freda i una banyera (alveus) caldeada. Per escalfar l’aigua, s’usava un sistema anomenat hypocaustum, que consistia en un sistema de conductes a través dels quals passava aire calent.
• Tepidarium, una gran sala temperada que servia de transició entre el caldarium i el frigidarium.
• Frigidarium, una sala per al bany fred. Constituïa l’última etapa del recorregut habitual.
• Laconicum o assa sudatio, semblant a la nostra sauna, present només en algunes termes.
• Natatio o piscina a l’aire lliure, habitual en els grans complexos termals.

Hi havia també sales de bany individuals, sales de massatge, de depilació i d’aplicació d’ungüents. Sovint es trobava integrada en les termes la palaestra, un espai amb sòl de terra on es practicaven esports com la lluita i diversos jocs de pilota. A més, en les termes imperials es disposava de biblioteques i pòrtics que albergaven obres d’art.

Adrià, al segle II d. C., va establir l’assistència separada d’homes i dones. Per tant, moltes termes que no disposaven de dependències específiques per a cada sexe hi van establir horaris diferents.

 

 

 

sistema de calefacció de les termes