ELS ESPECTACLES PÚBLICS

 

 Teatre romà de Mèrida

L'oci tenia una gran importància en la societat romana. Els espectacles oferien a les 

gents de tot l'imperi bons moments de diversió. Segons la seva naturalesa, se'n distingien tres classes:

• Ludi circenses: gairebé sempre, carreres celebrades al circ.
• Munera gladiatoria: lluites de gladiadors a l'amfiteatre.
• Ludi scaenici: representacions dramàtiques fetes al teatre.

 

EL CIRC

A més de ser un dels espectacles més antics, se celebrava en edificis de gran aforament. El més conegut va ser el Circ Màxim de Roma. El circ tenia forma rectangular amb una curvatura en un dels costats.

En un dels costats estaven les carceres,cotxeres, on es preparaven els carros. Hi havia també dues torres i un espai dividit en dues meitats per la porta pompae, per on entrava la solemne desfilada dels participants i damunt la qual es trobava la tribuna del magistrat que oferia els ludi,jocs. En el costat oposat estava situada la porta triumphalis.
El públic accedia a la cavea (graderia) a través dels vomitoria. L'harenaera l'espai de competició, dividit en uns dos terços de la seva longitud per un mur baix anomenat spina o euripo (canal) si estava constituït per una sèrie de piscines. La spina estava decorada amb estàtues, templets, fons i a partir d'August, amb obeliscos portats d'Egipte.
En els extrems hi havia tres pilars cònics damunt una base semicircular "metae", que marcaven e punt on els carros havien de girar. En el Circ Màxim, sota la meta est es trobava l'altar subterrani del déu Consus "Neptú hípic" a qui es dedicaven les competicions.
Al peu de les files els seients, que estaven distribuïts en seccions horitzontals (maenania) pels passadissos (praecinctiones) i en sectors (cunei) per les escales, estava el podium, un mur que separava la cavea i l'harena que formava una ampla plataforma en la qual August va fer situar els seients per als membres de l'ordre senatorial.
En un dels costats llargs se situava el pulvinar, tribuna que albergava estàtues de déus i on seien els membres de la família imperial.

Circ romà, Tarragona

L'espectacle per antonomàsia del circ romà eren les carreres de carros. Una carrera (missus, sortida) consistia a donar set voltes a la spina, on hi havia dos marcadors per indicar el nombre de girs completat: set ova (ous) de fusta i set dofins, usats per comptabilitzar les voltes. L'arribada estava indicada per una línia de calç enfront del templet dedicat al Sol que coronava el costat sud de la cavea.
Els participants s'agrupaven en quatre factiones (equips): verds, blaus, blancs i vermells. El públic hi apostava fort i seguia amb passió la carrera, que començava quan el magistrat que la presidia deixava caure una mappa (mocador). Els girs tancats entorn de les metae eren els moments de més intensitat, quan podia produir-se un naufragium (accident).
Els aurigae (conductors), normalment esclaus o lliberts, portaven túnica curta amb el color del seu equip i un casc ajustat de cuir i protegien el seu cos amb bandes del mateix material. Les regnes envoltaven el tronc de l'auriga, qui portava un punyal per tallar-les si queia.
La conducció dels carros requeria habilitat, força i  valor i les factiones es disputaven els millors, que arribaven a guanyar grans summes, encara que sovint la seva vida era breu.

L'AMFITEATRE

Al principi, les lluites de gladiadors d'origen etrusc, van estar relacionades amb el culte als morts. Es consideraven una espècie de sacrifici humà en honor d'un difunt il·lustre en el qual s'obligava a combatre diversos presoners de guerra per tal de preservar les seves vides.

 El gust per aquest espectacle va créixer ràpidament i els  polítics ho van convertir en un mitjà per aconseguir  popularitat i envoltar-se de lluitadors professionals amb  els quals intimidar els seus oponents.

 Primer, se celebrava al costat d'un sepulcre. Més  endavant, es va traslladar al circ o fòrum. A partir del  segle I a.C es va erigir edificis de forma el·líptica per  albergar aquestes lluites, anomenats amfiteatres.

La cavea d'un amfiteatre comptava amb les files distribuïdes en tres zones: ima cavea, mitjana cavea i summa cavea, disposades perquè el públic s'acomodés segons el seu rang social. En el cas del Colosseu, els seients del podium es reservaven per l'emperador, la seva familia, els senadors, l'organitzador dels jocs, els ambaixadors i les verges vestals.

L'harena es disposava damunt un entarimat que ocultava les fossae, les galeries subterrànies on se situaven les gàbies de les feres, els mecanismes per traslladar-les a l'exterior i el material per als decorats. Hi havia una porta especial per retirar els gladiadors morts (libitinensis).

L'espectacle més important eren els ludi gladiatorii (lluites de gladiadors). En alguns amfiteatres era possible inundar el recinte i oferir batalles navals o naumàquies. També hi havia lluites amb feres, ja fos entre homes i feres (bestiarii) o entre animals (venationes).

EL TEATRE

L'any 55 a.C Pompeu va construir, en pedra i per a un aforament de 17000 espectadors, el primer teatre permanent a Roma.

El teatre romà, a diferència del grec, no aprofitava la inclinació natural d'un vessant, sinó que aixecava la cavea o graderia mitjançant arcs i voltes. Mancava de sostre, encara que podia cobrir la cavea amb un valarium (envelat) subjecte per mastelers i cordes assentats en la seva part superior.

 

El públic accedia al teatre per diferents portes que, a través d'escales i corredors, el conduïen a les boques (vomitoria) d'entrada a la cavea.
Els passadisos i les escales delimitaven sectors trapezoïdals (cunei) on, segons el seu rang, es distribuïen els espectadors: els senatorials ocupaven l'orchestra, l'espai semicircular més proper a l'escenari; els cavallers, primers seients de la cavea; darrere se situaven els ciutadans, els estrangers, els esclaus i en el porticus ( zona porticada del últim pis), les dones que no hi anaven acompanyades per un home. Hi havia als costats de l'escenari sengles llotges (tribunalia) per al magistrat que oferia la representació i per a les verges vestals.

La zona de representació dels actors (scaena) comprenia una façana monumental (frons scaenae) amb columnes i estàtues que servia de decorat fix i on s'obrien tres portes (valvae). Després de la frons scaenae se situava un vestuari que també feia de magatzem (postcaenium) i l'entarimat (pulpitum o proscaenium), al davant, en el qual es movien els actors. A un metre i mig per damunt del terra, hi havia el frons pilpiti, un muret decorat mb orificis que li feia de suport.

Sota l'escenari hi havia un espai subterrani (hiposcaenium) per als decorats i els mecanismes, entre els quals destava el teló (aulaeum), que a diferència dels teatres moderns, es baixava en començar l'obra.