EL MOBILIARI I LA DECORACIÓ

Els romans eren, en general, bastant austers en la decoració i el mobiliari destacava per la seva funcionalitat.

Els mobles més importants:

• Lectus: llit amb matalassos i coixins que col·locaven en el triclinium i en els cubicula.
• Subsellus: una mena de tamborets.
• Segella: cadires.
• Cathedra: cadires amb braços.
• Mensae: taules de tot tipus per a usos diversos.
• Arcae: armaris i baguls.
• Lucernae: llums d'oli o espelmes que s'utilitzaven per a la il·luminació.

Quant a la decoració:

La pintura al fresc i el mosaic n'eren els elements principals.

En la pintura romana es distingeixen quatre estils diferents:

1. Incrustació: imita revestiments de marbre.
2. Arquitectònic o de perspectiva: murs adornats amb columnes pintadesi representacions arquitectòniques fingides amb grans escenes, paisatges i bodegones.
3. Ornamental: mostra arquitectures fantàstiques a través d'un efecte de finestra. S'introdueixen garlandes i amorets en escenes amb predomini de color groc sobre fons fosc.
4. Escenogràfic: es reprén la perspectiva del segon estil. S'empren colors més clars i variats, amb abundants elements decoratius i requadres amb escenes mitològiques i paisatges.

El mosaic: 

És una art decorativa que consisteix a representar formes goemètriques o escenes figuratives col·locants petites peces (tessellae) de marbre, de pedres de colors o de pasta vítria, una al costat de l'altra.
Segons la grandària i disposició de les peces es distingeixen diferents tècniques:

1. Opus sinium: paviment de morter amb pedretes blanques.
2. Opus tessellatum: paviment decorat amb tessel·les disposades per formar motius geomètrics o figuratius, de vegades, mols acolorits.
3. Opus vermiculatum: tessel·les diminutes (vermes). És habitual en plaques quadrades que serveixen de centre d'un altre mosaic.
4. Opus sectile: paviment, normalment geomètric, format amb llosetes de marbre de diverses formes i colors.

L'HABITATGE ROMÀ

Casa romana a prop de Mèrida

Des de les primitives barraques de l'Edat del Ferro (s. X-VIII a. C.) amb sostre de palla i sala única, fins als etruscs i grecs que van donar lloc a tres tipus d'habitatge:

 - Domus (construcció urbana)

 - Insula (construcció urbana)

 - Villa (construcció rústica)

LA DOMUS:

Habitatge de les famílies acomodades.

Tenia una sola planta i l'exterior era molt auster, pràcticament sense finestres. Orientada cap a l'interior, ja que l'aire i la llum entraven per l'atrium, obertura al pati central.

S'entrava per la ianua, porta que donava a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum en el exterior, i les fauces en el interior. Podia haver-hi un porter (ostiarius), que tenia el seu propi espai, la cella ostiaria. A banda i banda de la porta estaven les tabernae, botigues obertes a l'exterior, que el propietari llogava.

A continuació es trobava el atrium, centre de la vida familiar. Tenia forma rectangular, amb un espai obert en la part superior (compluvium) que coincidia amb un estany situat al sòl (impluvium) en el qual es recollia l'aigua de la pluja i l'emmagatzemava en una cisterna que hi havia a sota. Adossat a una paret es trobava el lararium, una petita capella per honrar els déus i realitzar el culte familiar. A la domus primitiva el focus, la llar de foc, també se situava aquí.

La resta d'habitacions de la casa es situaven al voltant de l'atrium:

• Cubicula: els dormitoris, no gaire grans.
• Alae: recintes oberts a banda i banda.
• Triclinium: menjador, amb lecti, (jaços o divans) per als comensals.
• Tablinum: dependències del pater familias, on es guardaven els documents importants. 

A través d'un petit passadís, l'andron, s'accedia al peristylum, l'espai més obert i luxós de la casa. Era format per un porxo  que envoltava el jardí del centre (viridarium) decorat amb fonts i estàtues. Al voltant hi havien més cambres: 

• Oeci: altres habitacions.
• Triclinium aestivum: un menjador  d'estiu.
• Exendram: sala d'estar.

I si no estaven en l'atrium:

• Culina: la cuina.
• Latrinae: els excusats.
• La sala dels banys.

Sovint hi havia també una porta secundàdia (posticum) que permitia l'accés directe al carrer.

L'INSULA:

Blocs d'habitatges de lloguer on vivien la major part de ciutadans.

Podien arribar a tenir fins a 20m d'altura i sis o set plantes, a les quals s'accedia per escales exteriors.

Estaven construïdes amb materials barats i febles i s'ensorraven i incendiaven amb facilitat.

En ocasions, es donava la combinació de domus i insula quan damunt la primera s'edificaven diversos pisos destinats al lloguer.

Hi havien un gran nombre de famílies distribuïdes als cenacula, diferents apartaments en què es dividien els pisos.

Tenien finestres sense vidres i balconades exteriors, per la qual cosa a l'hivern passaven molt de fred i a l'estiu molta calor.

Se sentia tot el que deien o feien els veïns.

No tenien aigua corrent i usaven latrines comunitàries.

Al centre de la insula també hi havia un pati de veïns.

LA VILLA:

El fundus o finca rústica disposava de dos edificis:

1. La villa rustica
2. La villa urbana

1. La villa rustica: 

Destinada als esclaus i als animals.
Les estances dels animals rebien el nom de cortes (corrals), bubilia (estables per a bous) i equilia (estables per a cavalls).
Solia haver-hi premses d'oli i cups.
Els productes de l'explotació agrícola s'emmagatzemaven en espais denominats horrea, granaria i apothecae.
L'oli i el vi es guardaven a la dolia, grans dolls a mig colgar.

2. La villa urbana:

Era la segona residència dels romans adinerats. Era una casa de descans i es construïa en llocs privilegiats propers a boscos, rius, llacs o platges.
La seva distribució era semblant a la domus urbana, però comptava amb més jardins i espais.
Les dependències es caracteritzaven per la seva gran amplitud i per l'exuberància i riquesa de la seva decoració.