LA CIUTAT ROMANA

A les ciutats romanes es va aplicar la discposició perpendicular dels carrers, propia dels campaments militars, coneguda com a planta hipodàmica en honor al seu creador Hipodamo de mileto (segle V a. C.).

La ciutat, l’estructura principal perseguia sempre el model de Roma, es va convertir en el mitja per excelencia de la romanització, el procés d’assimilació cultural que va expandirse desde la vida del romà per tota Europa i el nord d’Àfrica.

El coliseu de Roma  

La fundació d’una ciutat 

Quan els romans fundaven una ciutat de nova planta ( urbem condere, coloniam deducere), ho feien a instàncies del Senat i, més tard, per ordre de l’emperador.

Els enginyers triaven un lloc en el qual es donessin les millors condicions posibles i establien les característiques de la ciutat. Després, l’ àugur, en presencia del magistrat responsable, consultava els auspicis, signes divins mostrats per les aus, Si aquests eres favorables, es procedia a la fundació. Aquesta cerimònia rebia el nom d’inauguratio.

Ciutat de Tàrraco

Al centre de l’espai triat s’obria un clot, el mundus, símbol de l’univers que s’emplenava ambo frenes i terra del lloc d’origen dels colons. A continuación durant la inauguratio, una cerimònia d’origen estrusc, es traçava un solc que assenyalava la línea de la muralla, tal com es creia havia fet Ròmul en crear Roma. Al mateix temps es marcava el pomperium, una franja sagrada de terreny, que actuava com a l’ímit simbòlic de la ciutat i en el qual no es podía construir ni llaurar. A partir del punt central, es traçaven els dos carrers principals, el cardo maximus, que anava de nord a sud, i el decumanus maximus, d’est a oest. Ambdós carrers eren els eixos perpendiculars que acabaven en les quatre portes de la muralla i que es creuaven a la plaça central o forum. A partir d’allí, els agrimensors, amb l’ajut d’un instrument anomenat groma, disposaven en paral·lel els carrers secundaris (cardines i decumani minores), amb les quals parcel·laven l’espai i li donaven forma de quadrícula.

 L’estructura de la ciutat

-Les muralles

Constituïen el principal recurs defensa i en èpoques de pau suposaves un símbol de prestigi. La seva construcción era molt sòlida i moltes d’elles han perdurat fins l’actualitat.

-La xarxa de sanajament i proveïment d’aigua

Els romans van aconseguir un elevat desenvolupament en aquest aspecto urbanístic. Una xarxa de clavagueres sota carrers ben pavimentats evacuava fora de la ciutat les aigues residuals. D’altra banda la construccio d’aqüeductes permetia un excel·lent proveïment d’aigua. Les termes, tant privades com publiques eren una mostra del frau de refinament amb què es tractava la higiene.

-Els edificis públics per als espectacles

Sens dubte, es tractava d’una dels senyals d’identitat de les cutats romanes come ns demostren les restes monumentals que encara s’hi conserven. El teatre es dedicava a les representacions dramàtiques ; el circ, a les carreres de carros i l’amfiteatre, alse spectacles sagnants.

-El forum

El forum era la plaça principals de la ciutat. Es trobava pràcticament en l’encreuament del cardo i del decumanus maximus, encara que també podía exigir-se en un lloc proper. Constituïa el centre de la vida política, administrativa, comercial i religiosa.

Els edificis del forum

El forum, que solia estar envoltat per un pòrtic (ambulacrum), era l’espai privilegiat dels monuments honorifics, formats per estatues, arcs de triomf, columnas triomfals i inscripcions. En el recinte destacaven els elements següents:

-Els temples i, especialment, el capitoli, dedicat en l’època republicana a la tríada capitolina-composta per Júpiter, Juno i Minerva- i, en l’època imperial, a l’emperador.

El temple romà caracteristic és semblant a un temple grec: rectangular, arquivat i envoltat de columnas(peripter), però edificat al damunt d’un podi elevat i amb escalinata frontal. També hi havia els temples circulars(thölos) peripters, d’acord amb el patró grec. Davant el temple, a l’aire lliure, se situava la pedra de l’altar(ara), on s’efectuaven els sacrificis, ja que la part tancada de l’edifici(cella), considerada la casa del déu, solament era acessible als sacerdots.

-La basilica era una construcción de planta rectangular, habitualment dividida en tres naus per dues columnates. Estava luxosament decorada i, sovint, un dels costats curts es perllongava en un absis. Era allí on els magistrats administraven justicia sobre una tarima(tribuna). També en la basilica es realitzaven els grans negocis. No tenia, per tant, funció religiosa.

-La cúria era l’edifici destinat a acollir les sessions del senat, encara que aquest podía reunir-se també en altres espais. Solia tenir planta rectangular d’una sola nau amb sostre alt. La Cúria Hostila, al Fòrum Romà, es remuntava a l’època del reu Tul·li Hostili.

-Altres edificis del fórum podien ser l’aerarium o tresor públic; el tabularium o arxiu de l’Estat; la carcer, la tribuna dels oradors, a més de diversos graners(horrea) i magatzems.

En el forum o en els seus voltants, es concentraven botigues o tabernae de tota classei, de vegades, el macellum, un mercat d’aliments cobert, de planta quadrada, en el centre de la qual hi havia un pati amb tholos al voltant del qual es distribuïen les botigues.

Ruines del Fòrum Romà